Recursos

LÍQUENS COM A BIOINDICADORS
Ariño X.; Azuaga T. & Gómez-Bolea A., 1997. «Els líquens com a bioindicadors de la qualitat atmosfèrica: el cas de la vall de Fumanya (Cercs, Barcelona)». Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 65: 5-13.
Cislaghi C. & Nimis P.L., 1997. «Lichens, air pollution and lung cancer». Nature 387: 463.
Glenn M.G.; Gómez-Bolea A. & Lobello R., 1995. «Metal content and community structure of cryptogam bioindicators in relation to vehicular traffic in Montseny Biosphere Reserve (Catalonia, Spain)». The Lichenologist 27 (4): 291-304
Hawksworth D.L.; Iturriaga T. & Crespo A., 2005. «Líquenes como bioindicadores inmediatos de contaminación y cambios medio-ambientales en los trópicos». Revista Iberoamericana de Micología 22: 71-82.
Henderson A., 2000. «Literature on air pollution and lichens XLIX». Lichenologist; 32 (1): 89-102.
Izquierdo López A., 2015. «El món dels líquens: naturalesa i utilització d’uns organismes únics». Biologia on-line 4 (1).
Lange O.L. & Green T.G.A., 2008. «Diel and seasonal courses of ambient carbon dioxide concentration and their effect on productivity of the epilithic lichen Lecanora muralis in a temperate, suburban habitat». The Lichenologist 40 (5): 449-462.
Nylander W., 1886. «Les lichens du Jardin du Luxembourg». Bulletin de la Societe Botanique de France 13: 364–372.
Tregidgo D.J.; West S.E. & Ashmore M.R., 2013. «Can citizen science produce good science? Testing the OPAL Air Survey methodology, using lichens as indicators of nitrogenous pollution». Environmental pollution 182: 448-451.
Seaward M., 1991. «Lichen Recolonization of Trees in the Jardin du Luxembourg, Paris». The Lichenologist 23 (02): 181-186.
UE, 2014. «Calidad del aire. Bioseguimiento con líquenes. Evaluación de la diversidad de líquenes epifíticos» (Norma Europea EN 16413:2014). Unión Europea.
LÍQUENS A BARCELONA I CATALUNYA
Adopta un liquen.
Álvaro-Martín M. I. et al., 2009. «Riquesa briològica i liquenològica del parc de Collserola (Catalunya). Estacions d’especial interès». Acta Botànica Barcinonensia 52: 5-44.
Applied Lichenology.
Barbero M. et al., 2011. «Los líquenes en el tejado del Monasterio de Pedralbes, un elemento de la arquitectura». Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Vegetal.
García-Ferrer C. et al., 2011. «Los líquenes claustrales del Monasterio de Pedralbes, un elemento de la arquitectura». Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia, Departament de Biologia Vegetal.
Lichens of Catalonia.
Vertilíquens. Lichens & Climbing.
LÍQUENS A MADRID
Amo G. & Burgaz A.R., 2005. «Contribución a la flora liquénica epífitica del Hayedo de Montejo de la Sierra (Madrid)». Botanica Complutensis 29: 13-22.
Burgaz A.R., 2006. «Check-list of lichenized and lichenicolous fungi of Madrid Community (Spain)». Flora Mediterranea 16: 57-110.
Crespo A. et al., 1977. «Valoración de la contaminación atmosférica del área urbana de Madrid mediante bioindicadores (líquenes epífitos)». Anales del Instituto Botánico Cavanilles 34 (1): 71-94.
Crespo A. & Bueno A.G., 1982. «Flora y vegetación liquénica de la Casa de Campo de Madrid (España)». Lazaroa 4: 327-356.
ÁRBRES
Arbrat viari de la ciutat de Barcelona. Mapa interactiu creat per Juanjo Vidal a CARTO
Atles de la Biodiversitat. Ajuntament de Barcelona.
Cercador de l’arbrat viari. Ajuntament de Barcelona.
Castilla F. et al., 2014. Arbolapp. Guía de árboles silvestres de la Península Ibérica y las Islas Baleares. Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) & Fundación Española para la Ciencia y la Tencología (FECYT) – Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
Un Arlcorque, un Árbol. Ayuntamiento de Madrid (aplicació web amb l’inventari de l’arbarat viari de Madrid ciutat).