Per què són bons bioindicadors?

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per indicar la presència de fuites invisibles de gas. Avui dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema sovint invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la. Els bioindicadors són organismes molt sensibles als canvis ambientals en el seu entorn, com poden ser les variacions en els nivells de contaminació atmosfèrica, i els líquens són el millor exemple d’això.

A diferència de les plantes, els líquens no tenen estructures actives per regular l’entrada i sortida de l’aigua i els gasos de l’aire –són poiquilohidros–, de manera que les substàncies que hi ha a l’atmosfera, entre elles les contaminants, s’acumulen fàcilment en el seu interior. Això provoca símptomes de deteriorament molt més ràpid que en altres organismes, la qual cosa els converteix en excel·lents sentinelles de problemes potencials per a la nostra salut.

Els líquens a les ciutats colonitzen diferents substrats: construccions i mobiliari urbà de diversos materials, roques, sòls, etc. Els que creixen en l’escorça dels arbres, anomenats epífits, són excel·lents bioindicadors i els científics els han utilitzat durant dècades per conèixer el grau de contaminació atmosfèrica a ciutats de tot el món. El 1866, William Nylander va ser el primer investigador que va observar la desaparició dels líquens segons s’endinsava al centre de París durant l’auge de la revolució industrial. Des de llavors, s’han publicat més de 2.000 treballs científics utilitzant líquens com a bioindicadors de la qualitat de l’aire i els nivells de contaminació per diòxid de sofre, òxids de nitrogen, metalls pesants, etc. en els cinc continents.

Les estacions de control de la qualitat de l’aire i l’ús de bioindicadors es complementen per millorar l’estima dels nivells de contaminació. L’ús de líquens com a bioindicadors no pot arribar a l’exactitud de les mesures fisicoquímiques de les estacions de control, que donen uns resultats quantitatius molt exactes, però el seu ús suposa una sèrie d’avantatges sobre el desplegament d’una xarxa d’aquestes estacions. Les estacions mesuren uns pocs paràmetres fisicoquímics, mentre que els líquens ofereixen una informació integrada de l’estat de l’aire, ja que estan exposats a tots els seus contaminants. El cost de l’anàlisi d’aquests bioindicadors en cada localitat és moltíssim menor que el cost d’instal·lació i manteniment d’una xarxa d’estacions de control. A més, els líquens també cobreixen una zona més àmplia i indiquen l’evolució al llarg del temps. Així, doncs, ens brinden una informació qualitativa molt valuosa i la seva absència és un primer efecte de la contaminació.

S’ha demostrat científicament que una major diversitat de líquens està directament relacionada amb una millor qualitat de l’atmosfera i com les zones amb més afeccions respiratòries, com el càncer de pulmó, tenen una alta correlació amb la pèrdua de diversitat de líquens (+info) .

No totes les espècies de líquens tenen la mateixa sensibilitat cap a la contaminació. Mentre que algunes espècies desapareixen al menor indici de pol·lució a l’aire, d’altres són capaços de créixer en àrees amb alta contaminació com el centre de les ciutats. A LiquenCity, hem seleccionat una llista d’espècies que viuen a Madrid i Barcelona però que mostren diferent sensibilitat a la contaminació. Mapejant la distribució d’aquestes espècies tindrem una imatge realista del grau de pol·lució a les dues ciutats.