Contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és un dels majors problemes per a la salut dels habitants de les grans ciutats. Malgrat això, la percepció del problema no és general entre la ciutadania. Sovint no s’entenen les mesures preses per mitigar els nivells excessius de certs contaminants. Per això, projectes que fomentin la participació dels joves, aportant coneixement, prenent decisions i pensant formes de canviar els nostres hàbits, són claus per a fer una transició real cap a ciutats més sostenibles i saludables.

El transport rodat és el principal agent contaminant de les nostres ciutats, ja que genera nombrosos compostos contaminants que suposen un greu problema per a la salut. A les ciutats cada dia hi ha milions de desplaçaments en vehicles motoritzats que contribueixen a augmentar la contaminació de l’aire amb els gasos que expulsen –sobretot monòxid de carboni (CO) i òxids de nitrogen (NOx)–. Els vehicles també alliberen partícules nocives procedents de l’asfalt, els pneumàtics i els frens, que són partícules fines en suspensió (PM) de diàmetre inferior a 0,01 mm (PM10) i a 0,0025 mm (PM2,5).

Els sistemes de calefacció de comerços, habitatges i oficines —plantes de combustió no industrial— són la principal font d’emissió d’òxids de sofre (SOx), però aquests compostos també són emesos per centrals tèrmiques i la indústria. Les activitats industrials, especialment les obres, també generen moltes partícules en suspensió que són molt perilloses quan respirem. Una altra font puntual de partícules en suspensió, però en aquest cas natural, són els núvols de pols del Sàhara. Hi ha un altre tipus de composotos, com els COVs —compostos orgànics volàtils— que són alliberats a l’aire principalment per l’ús de dissolvents i altres productes i, en menor grau, pel trànsit rodat i la indústria. El transport aeri i marítim també suposen un element a tenir en compte en l’emissió de contaminants.

A més a més, tots aquests elements poden interaccionar entre ells generant altres contaminants, com l’ozó troposfèric o ambiental (O3), que procedeix de reaccions fotoquímiques entre els òxids de nitrogen i alguns COVs. Aquest gas no s’ha de confondre amb l’ozó de les capes altes de l’atmosfera que, aquest sí, ens protegeix de les radiacions ultraviolades (UV) del Sol.

Els nens, les persones grans i les que tenen problemes de salut —com asma, malalties del cor o dels pulmons—, pateixen més els efectes per la contaminació que d’altres ciutadans. S’ha demostrat que l’aire contaminant provoca càncer de pulmó, té clars efectes en malalties cardiovasculars i respiratòries, contribueix a l’aparició de l’asma i de diabetis, restringeix el creixement fetal, alenteix el desenvolupament del cervell i de la funció pulmonar dels nens i redueix l’esperança de vida. De fet, s’ha calculat que aquests contaminants són els causants d’almenys 15.000 morts a l’any tan sols a Espanya.

 

RECURSOS
Aplicacions
airACT. Captor (aplicació per informar la població de la qualitat de l’aire a temps real).
Contaminació atmosfèrica i afeccions respiratòries
Dominici F. et al., 2006. «Fine particulate air pollution and hospital admission for cardiovascular and respiratory diseases». Jama 295: 1127-1134.
Forouzanfar M. H. et al., 2016. «Global, regional, and national comparative risk assessment of 79 behavioural, environmental and occupational, and metabolic risks or clusters of risks, 1990-2015: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2015». The Lancet 388 (10053): 1659-1724.
Guaita R. et al., 2011. «Short-term impact of particulate matter (PM2.5) on respiratory mortality in Madrid». International journal of environmental health research 21: 260-274.
IARC, 2013. «Outdoor air pollution a leading environmental cause of cancer deaths». Lyon/Geneva: International Agency for Research on Cancer (IARC-WHO).
Janssen N. A. et al., 2003. «The relationship between air pollution from heavy traffic and allergic sensitization, bronchial hyperresponsiveness, and respiratory symptoms in Dutch schoolchildren». Environmental health perspectives 111: 1512-1518.
Linares C. & Díaz J., 2009. «Impact of particulate matter with diameter of less than 2.5 microns [PM2. 5] on daily hospital admissions in 0-10-year-olds in Madrid. Spain [2003-2005]». Gaceta Sanitaria 23: 192-197.
Pope III C.A. & Dockery D.W., 2006. «Health effects of fine particulate air pollution: lines that connect». Journal of the air & waste management association 56: 709-742.
Percepció pública i contaminació de l'aire
Bickerstaff K. & Walker G., 2001. «Public understandings of air pollution: the ‘localisation’ of environmental risk». Global Environmental Change 11: 133-145.
Webs
Qualitat de l’Aire. Ajuntament de Barcelona.
Portal Web de calidad del Aire. Ayuntamiento de Madrid.
Plataforma per la Qualitat de l’Aire. Ecologistes en acció.
Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona (2015-2018). Ajuntament de Barcelona.