Ciència ciutadana

La ciència ciutadana es pot definir com la investigació científica que es realitza gràcies a la col·laboració entre científics i ciutadans voluntaris.

En l’àmbit de la biodiversitat són molt habituals les activitats de ciència ciutadana, particularment les relacionades amb el registre de presència d’espècies. Internet i la generalització de l’ús de dispositius mòbils com telèfons i tauletes ha propiciat un gran desenvolupament en les activitats de ciència ciutadana, facilitant la participació de qualsevol persona interessada.

Segons els grau d’implicació d’aquests ciutadans voluntaris es poden distingir diferents tipus de projectes, com per exemple els dissenyats per científics on els ciutadans participen en la recollida de dades —projectes contributius—; projectes estructurats per científics on s’ofereix als ciutadans oportunitats i eines per participar en el disseny del projecte, la recollida de dades i el seu anàlisi —projectes de col·laboració—; i projectes on els ciutadans participen en totes les etapes de procés científic —projectes co-creatius—. Així, LiquenCity és un projecte contributiu.

La ciència ciutadana permet a la societat avançar en una millor comprensió de l’entorn, dels serveis ecosistèmics o dels riscos ambientals, i sovint comporta una major implicació en la conservació de l’entorn i la millora de la salut ambiental per part dels ciutadans. Amb això es beneficia tant al col·lectiu científic com a la ciutadania.

Els missatges dels ciutadans es transfereixen «de baix cap a dalt» de diferents maneres: cap a sistemes centralitzats, utilitzant tecnologies de comunicació com les aplicacions mòbils —en el nostre cas Natusfera—, o posant en contacte la ciutadania amb gestors ambientals i els investigadors. Això té implicacions que van més enllà de les purament tecnològiques: constitueixen un increment de facto del poder de la societat, que pot comportar canvis en els models de governança, especialment en l’àmbit de les polítiques ambientals.

Al Regne Unit s’ha demostrat el poder de la ciència ciutadana per detectar i quantificar els impactes de la contaminació atmosfèrica en un ampli territori i específicament per a contribuir a entendre millor el comportament dels líquens enfront a diferents contaminants químics.

 

RECURSOS
Bela G. et al., 2016. «Learning and the transformative potential of citizen science». Conservation Biology 30 (5): 990-998.
Casanovas P.; Lynch H.J. & Fagan W.F., 2014. «Using citizen science to estimate lichen diversity». Biological Conservation 171: 1-8.
Chandler M. et al., 2016. «Contribution of citizen science towards international biodiversity monitoring». Biological Conservation 213: 280-294
ECSA, 2015. Deu principis de ciència ciutadana. European Citizen Science Association (ECSA).
Jordan R.; Ballard H. & Phillips T., 2012. «Key issues and new approaches for evaluating citizen-science learning outcomes». Frontiers in Ecology and the Environment 10 (6): 307-309.
Pocock M.J. et al., 2017. «The diversity and evolution of ecological and environmental citizen science». PLoS One 12 (4): 1-17.
Silvertown J., 2009. «A new dawn for citizen science».  Trends in Ecology & Evolution 24: 467-471.
Socientize & European Commission, 2014. Green Paper on Citizen Science. City of Brussels: Socientize & European Commission.
Tregidgo D.J.; West S.E. & Ashmore M.R., 2013. «Can citizen science produce good science? Testing the OPAL Air Survey methodology, using lichens as indicators of nitrogenous pollution». Environmental pollution 182: 448-451.